A. Els fets de Sarrià del 1874.
Ubicació:Plaça de Sarrià. Districte: Sarrià – Sant Gervasi. Data d’inauguració: 17 de març. Hora: 12,00 h
La Primera República espanyola es va proclamar l’11 de febrer de 1873 arran de la renúncia del rei Amadeu d’Espanya en un context de guerra carlista, guerres de Cuba, conflictes urbans, entre altres, que se sumaven als que s’arrossegaven des de mitjan segle XIX.
L’aixecament popular de Madrid va portar Estanislau Figueras a la presidència del Govern i a la proclamació de la República. Però la inestabilitat política era constant, en un sol any hi va haver fins a tres presidents més: Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. Finalment, el gener del 1874 el general Francisco Serrano va dissoldre les Corts i va governar amb el suport de monàrquics i conservadors fins al 29 de desembre, en què el pronunciament del general Arsenio Martínez Campos va posar fi a aquesta primera experiència republicana.
El gener del 1874 hi va haver uns fets decisius per a la República, i van tenir com a escenari Sarrià. El líder republicà Joan Martí Torres, en Xic de les Barraquetes, es va fer fort a Sarrià amb una partida de voluntaris en defensa de la legalitat republicana. La data de l’alçament va ser el 8 de gener, i a partir de l’endemà els republicans van haver de resistir els violents embats de les tropes del general Martínez Campos. El darrer indret de la resistència va ser la plaça de Sarrià. Segons La Ilustración Española y Americana del 22 de gener del 1874, entre les tropes regulars hi va haver 15 soldats morts, i 8 oficials i 36 soldats ferits. Sobre els republicans només s’esmenta que les baixes van ser nombroses. Aquests fets van situar Sarrià als noticiaris de l’època. Els caiguts en el conflicte se’ls va considerar màrtirs en la defensa de la República. Així, cada any, des del 1875 fins a la Guerra Civil, al cementiri de Sarrià s’hi feia una commemoració dels fets i un homenatge a les persones que hi van morir.
L’Ajuntament de Barcelona, amb motiu del 150è aniversari de la Primera República, vol recordar aquests fets i els sarrianencs i sarrianenques que van prendre part en la insurrecció.
Joaquín Soler
